L’oficinista endormiscat

Si despertes i veus que et queden menys de cinc minuts per entrar a la feina, descobreixes impotent que els cinc minuts s'acaben sense haver-te rentat el cap. Corres carrer avall, a les orelles encara resta el gel i portes una taca a la dessuadora (negra) de pasta de dents.
T'endormisques al vagó del metro, mirant a la hippie rossa que et mira una mica, encuriosida pel teu aspecte matinal. Les flors surten al teu somni, creuen bancs de peixos embriònics, van de dret cap a un ídem de seure, són cansins, de metabolisme. El disc del semàfor es posa en verd, li llampega als ulls i una veu estrident sona; la propera parada, et desvetllaràs.
Però tu encara no ho saps, i per això surts del metro, quan tanca les portes com dos raors. T'escapes de la màquina assassina, i entrant per la porta de l'ascensor d'aquell bloc de pisos ben regi, te n'adones de que has estat ben a prop de ser engolit pel metro, tunnel enllà, en una voragin temible cap a la destrucció matinal.
Et sents afortunat, penses que avui pot ser un gran dia; encara no has vist el munt de paperassa que t'espera, arribes tard i la cap que et tornarà a cridar, li diras, ho sento!, amb un somriure que només tu entendràs.

[@more@]

Quant a giratomic

Sóc una tassa, una tetera, i si m\'apures, també un boli bic...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.