Comptava, com aquell que de res vol saber, les baldoses que es separaven del seu habitatge protegit fins al seu cafè preferit. Cinquanta-dos (més mitja que mai no comptava, però que era allà). No sabia que prendria, si un martini dry o un suc de prèssec. Va prendre la decissió, en si no l'encissava i no sabia ben bé que feia allà. Pura rutina, li va dir al cambrer, que no recordava cap liquor d'aquesta marca i aixi s'ho va fer saber. Clar, diguè, un suc de prèssec. Devia ser el subconscient que el feia trontollar, i submmergit com estava a la monotónica acció, tot ho pensava mecanicament. De petit alternava camins, i baixava i pujava carrers amb el delit de l'infant, es mirava hom divertit, de dalt a baix sense cap prejudici, sense malícia als seus ulls. Ara de gran, no volia mirar als ulls de la gent per no sentir vergonya. Molt havia treballat en no pensar-hi més, deixar-ho córrer i viure la resta de vida assumint la veritat, estava tocat del bolet, tanta droga se l'havia menjat. No tenia interés, es sentia difús.
Dia a dia comptava aquelles baldoses, sense preocupar-se de res que no passés dins la plana del diari, convençut de que era el centre de l'únivers. La paranoïa el perseguia. Si aixecava la vista, no suportava el menyspreu de les mirades, o les mirades de les noies que giraven la vista i no retornaven la mirada, qui sap si presses de la por o tal cop del dessig. El metro, no el suportava, es sentia aterrit, allà sota, amb tanta gent que s'ofegava. Deixava escapar l'ànima per la boca, talment com un suspir; li era tan diíficil mantenir la calma. Concentrat amb les seves sabates, només en les seves sabates, calculant quant de llarga sería la dramàtica escena del vagó, quants ulls el miraven. Qui sabia que els seus ulls vermells i inflamats eren fruït del seu vici a la droga?
Per això es comprava el diari. Sense ell, es sentia indefens. Necessitava distracció per al seu cervell i als seus ulls intimidatoris. A cops es sentia com un monstre, però el seu optimisme malaltís sempre aconseguia refusar la idea. Potser ho era. Però que no eren macos els monstres a l'imaginari infantil? Què un monstre no podia ser bo? No hi ha proves que confirmin el costat fosc dels monstres. La rutina l'havia matat. L'estrés i la droga l'havien deformat la realitat. Només veia allò que volia veure.
El món, de mentres tot es feia confús al seu cervell, girava amb la normalitat amb la que estem acostumats, però no va fer gaire fred ni pluja, i tot era una mica més incert. Les dones el portaven de cap. Les cuixes li feien mal al crani, els pits no els podia ni veure i dessitjava torrides passions a ascensors, estava perturbat. Cinquanta-dos baldoses. Un dry martini. Va encendre la cigarreta i va acotar el cap a la taula, amb sort trobaria en la lletra escrita l'amagatall del fracassat. No sentia interés pel fútbol, ni pels esports. Li fascinava, en una adoctrinació de fortes connotacions repúblicanes i esquerranes, la política. Ell volia ser polític, defensar els altres d'injusticies i fer d'aquest racó del món un lloc més lliure i benestant. Aviat, però, va desencantar-se, veient com els polítics semblen més simples gestors d'empreses que només volen beneficis per les arques de l'estat i el ciutadà el tracten com un simple client d'un banc. Ara només restava el sufragi universal i mirar quin dels candidats ens faria menys mal a l'hora de donar-nos pel cul.
Cinquanta-dos baldoses. Tancat. Es va mercir a la cantonada, la seva ment no havia previst al calendari el diumenge; la rutina l'havia borrat quan el dissabte se'l va menjar, en una nit desfasada. Es va seure i va veure com el món, mol·lècula a mol·lècula, àtom darrere àtom, li queia a sobre. Primer van ser els gratacels més alts, que es van caure a sobre seu compactant la masa encefàlica amb l'espinada, quan encara restaven alts directius als seus despatxos al moment que van caure. Després, i només era el començament del brot psicòtic, va entreveure com barris marginals, cases barates i muntanyes volcàniques, ciutats senceres i escoles de nens retardats seguien el camí dels gratacels, fins que tot es va enfosquir i va escoltar rialles i singlots, plors de nen petit i crits de terror.
[@more@]
Despertador
